THE ECONOMIST!!!!!!

40 !!!!!!  I tu i jo fa mitja vida que ens coneixem. Corria l'any 1990 quan un mallorquí repelent amb els mitjons de quadres i els llàpissos i bolis perfectament ordenats sobre la taula de la facultat va entaular amistat amb un noi de Sant Fost de Campsentelles (en aquell moment no sabia on ubicar el lloc amb aquest nom tan "original"), un noi que sempre deia les coses com les pensava, cosa que, per a mi, ja era una gran virtut.
A partir d'aquells dies, n'hem passades moltes junts, de bones i de dolentes, les bones les hem gaudit i les dolentes no han fet més que reforçar els llaços que ens unien. Jo crec que estàvem predestinats, el dia que tu vàres nèixer, el 17 de gener, dia dels burros, és el dia més important del meu poble, Artà, un dia que tots els habitants d'aquest llogaret portem a dins el nostre cor, per tant, com puc oblidar mai el dia del teu aniversari? Impossible!!! Segurament, quan tu llegeixis aquestes línies, jo estaré gaudint de la festa, però aquest cop amb més força que mai, sabent que tu també estàs gaudint d'aquest regal imborrable que t'han fet tots els teus amics, que sé que són molts i vertaders.
Encara recordo quan em portàves a Barcelona amb el fantàstic 127 els dies que anàves a veure la Marta, recordo el 20 de Maig de 1992, dia de la final de Wembley (la 1ª Copa d'Europa) i també dia en que teníem un exàmen de Micro (que no sé si vàrem aprovar, ja ho saps, cosa de la memòria selectiva), recordo també la primera societat que vàrem constituïr, "Hisenda Pública i Sistemes Fiscals, Societat Cooperativa", en que participàrem els dos al 50% i que tan bons fruits va donar a curt termini!!!, recordo la "concentració" a Sant Fost per afrontar l'últim exàmen de la carrera, em vàreu fer sentir com a casa, i recordo també quan em vàres dir que volies que portes a la Marta a l'Esglèsia amb el cotxe el dia del vostre casament, moment en el que vaig pensar que estaves boig, vaig dir: "no arribarem!!!!, si jo visc en un poble de cinc mil habitants on no tenim ni semàfors!!!".
Des de llavors, els dos hem format una familia i moltes coses més, però voldria destacar l'amistat i l'apreci comú que ens tenim, per tot això et vull dir que no et consider un amic, sinó "l'amic", i et vull felicitar en aquest aniversari tan especial per tu i per tots els que t'envoltem, i també et vull donar l'enhorabona per tenir una dona com la Marta, que ens ha embolicat a tots per tal de fer-te aquest regal etern que estic segur que no deixaràs de revisar durant tota la teva vida.

QUE LA FORÇA T'ACOMPANYI AMIC MEU!!! T'HO MEREIXES!!!!

Nadal.